La Gran Aglutinadora

En el que em sembla una iniciativa genial on simplement se’ns ajunta per analogia d’esperit creatiu, ens coneixem, parlem i treballem algun tema concret a partir de les obres exposades, vam presentar els nostres projectes, vam discutir els punts forts i els punts dèbils, i van presentar-se ells, la seva activitat i els seus projectes. A arrel del tema de la dotació econòmica de la convocatòria, que tots vam coincidir en qualificar-la de benintencionada però insuficient (que amb prou feines cobria la despesa de producció), vam passar una estona parlant d’aspectes econòmics. Una vegada més, com si l’actualitat imposés implacablement aquesta matèria com a centre i final de les converses, l’economia acaba essent el tema al que se li dedica més temps i el que genera més debat i controvèrsia. Sembla que un centre d’art, en aquest cas, no és aquell refugi romàntic allunyat del “mundanal ruido”. Però es veu que la cosa ve de lluny: fa poc, el Jordi (wasawi) em va descobrir una frase, que em va fer molta gràcia, d’un pintor peruà enomenat 
Fernando
 de
 Szyszlo: “Yo
 prefiero
 estar
 en
 reuniones
 con
 mis
 amigos
 banqueros
 porque
 siempre
 hablan
 de
 arte,
 en
 cambio
 cuando
 me
 reúno
 con
 artistas 
siempre 
hablan 
de 
dinero.”